El projector s'encén, la queda en penombra i escoltem com la maquinària comença a funcionar. Ens quedem mirant la gran pantalla per sumergir-nos en una nova història, "Niagara" (1953) , Mereixerà la pena l'actual promesa de cine, Marilyn Monroe?, Es tan cautivadora com conten? No ho sabem, Llums, càmera, acció!.

 El Capitoli és un d'aquests immobles il·licitans que mai ha passat desapercebut. El seu origen es remunta a 1873, quan es funda el Casino d'Elx per Luis *Gonzaga Llorente, qui també va fundar el primer teatre de la ciutat. Personatges il·lustres de l'època, com Pedro Ibarra, Ramón *Lagier o José Revenga, es reunien en els seus voltants, com l'àmplia terrassa. Ja en el seu moment era un edifici de luxe, perquè es va reutilitzar la casa nobiliària dels Perpinyà (sobre la muralla medieval) per a la seva construcció. No obstant això, aquestes reunions i tertúlies van acabar quan en uns disturbis al febrer de 1936 van acabar cremant i saquejant el lloc.

L'edifici va quedar abandonat fins als anys 40, quan es va plantejar la instal·lació d'un cinema, inaugurat en 1949. El cinema Capitoli va ser dels més luxosos d'Elx, acollint no sols estrenes de tota índole, sinó també representacions teatrals, actes socials i actuacions musicals, com el destacat recital de Montserrat *Caballé, a més dels concerts de la Societat d'Amics de la Música.

El Museu Escolar de *Pusol conserva diverses peces que han estat testimoni d'aquests anys de cinema. Documentació com un fullet publicitari il·lustrat amb el cartell de la pel·lícula “*Niagara” (1953) En *technicolor! Juntament amb una breu sinopsi i detall dels actors principals en el seu revers. Encara que potser els espectadors prefereixen una mica més de la terra, com “el divo de la cançó, Antonio Molina” “i “Aquesta veu és una mina” (1955). O tal vegada prefereixen alguna cosa del calibre de “Ben -*Hur” (1959), “la gegantesca superproducció Metre *Goldwyn Mayer!”, filmada en càmera 65 (és a dir, amb format de pantalla gran). Encara que, personalment, em decanto per “*Braveheart” (1995) i el seu cant a la llibertat. Hauré de comprar l'entrada abans que es formin llargues cues en la taquilla, enfront del gran cartell lluminós que resa “Capitoli”.

No obstant això, les llums van acabar per apagar-se, ja que al maig del 2003 va tancar les seves portes, a causa de l'auge d'un nou tipus de visionat (el DVD), de la pròpia crisi empresarial del moment i de l'obertura dels cinemes ABC del C.C *Aljub. Els temps i les pantalles havien canviat.

Després d'allò, un conegut comerç es va fer amb l'immoble, fins ara, que ha tornat a sortir a la palestra. En el personal, tinc predilecció perquè torni als seus orígens culturals. És una llàstima que s'hagi perdut el moment d'anar al cinema, en el centre de la teva ciutat, prendre alguna cosa i passejar. Amb l'actual tendència a dinamitzar el centre crec que seria un extra comptar de nou amb aquesta màgia.

Espero que es tornin a encendre les llums dels projectors.

Autora: Rosa Antón González, historiadora i voluntària en el Museu Escolar.

_______________________________________________________________

Fonts:

*Catedra Pedro Ibarra: www.elche.me.
Alacant Plaza: https://alicanteplaza.es/queda-mucho-para-ser-malaga.
Instagram Patrimoni Cultural d'Elx (@*patrimonioilicitano).